fedi.unchat.cat

Bé, el joc comença amb Christoph, un creuat que cau ferit en una batalla a Moràvia. En aquella batalla ho dóna tot i ajuda a que guanyin aquesta batalla.
El deixen a un convent a Praga, on hi ha Anezka, i alguna altra monja que no sembla que hagi de tenir nom.
Ens despertem amb poques forces, ensenyant pit i anant a atacar bitxets.
Tot i que les monges són invencibles!

#vampir

I ai ai ai, què ràpid que li tira els trastos Christoph a Anezka....

I què ràpid que li correspon Anezka!
#vampir

Després anem cap a les mines de plata, però abans podem visitar Unorna, una persona Roma/Gitana, que... Sorpresa sorpresa, ven pocions i altres coses impures! (seguint els estereotipus, clar)
Ai ai, el sacre Christoph que no mata ni una mosca entrant a aquesta botiga...
Total, que ens diu que el que hi ha a les mines són vampirs!

#vampir

Després d'explorar i tenir una mica d'equipament, anem a les mines, allà hi ha monstres i rates que ataquen amb bogeria.
Al final de tot.... Ens trobem amb una vampiresa, super maja, que ens vol matar per molestar-li el lloc de dormir.

... La matem. És el que fa Christoph, que no en sap gaire de diplomàcia i etc.

(de tot això no en vaig fer fotos =D) #vampir

En sortir de les mines ens trobem un amulet, l'amulet de San Judes Tadeu, el patró de les causes perdudes.
Aquest fet catòlic aleatori l'he fet servir alguna vegada a la vida, en algun context ha sigut graciós saber-lo.

Aquest amulet és important perquè.... Christoph ja està sa, i està fent coses de creuat.
Això vol dir, marxar de Praga i trobar-se amb la resta dels creuats al front de batalla, que venim des de Moràvia!
(Apunt aleatori: és bo el vi moraví)

Així que amulet per aquesta causa perduda, i és que Christoph li diu a Anezka:
"I suffer a new affliction, for which thou art the only cure"

És a dir:
"Pateixo una nova aflicció, per la qual vós sou la única cura"
#vampir

I en part per això re-jugo aquest joc.

Aquest tipus de diàleg, i d'ús de la llengua, van fer que m'interessés més en l'anglès.
Tot i que actualment li tinc una mica d'al·lèrgia, sé que és per motius de conjuntura social i del que representa viure en una ciutat extremadament turistificada.

#vampir

Després el joc avença molt i molt ràpid, descobrim què vol dir el títol: "Redemption" / "Redempció"

I és que, com que ha corregut la veu de lo bé que lluitem, i que hem matat una vampiressa important, un clan de vampirs que hi tenia enemistat decideix reclutar-nos a les seves... Línies de sang (bloodlines).

Així que ens convertim en Christoph, el Creuat Vampir.
Això vol dir que el nostre personatge perd qualsevol vincle amb la seva identitat actual, què fem?

#vampir

Doncs el clan que ens porta a aquesta no-vida, el Brujah, dels Camarilla, ens explica que... Ells són els bons!
Els humanistes, els que havien tingut una convivència excelsa i en pau a Cartago, on la gent fins i tot gaudia del "petó sanguinolent" i s'hi oferien voluntariïs.

Bàsicament ens diuen que són els bons, i que tenim sort d'estar amb aquest clan.

Com que la classe d'història vampírica és super guai, però som creuats curtets, ens envien en una missió!
#vampir

Coneixem a Wilhem, que és majo, una persona "d'acció" com nosaltres.

Ens ensenya coses bàsiques com "no matem la gent quan agafem sang, després no ho recorden", i també.... Ens promet fer-li una visiteta a Anezka si acabem la nostra missió correctament!

Així que apa, a creuar el pont de Judith i cap al Monestir de Petřín!

https://www.unexpectedtraveller.com/the-lost-judith-bridge/
https://en.wikipedia.org/wiki/Pet%C5%99%C3%ADn#/media/File:Petrin_Praha.jpg

(Em flipa lo bé que van representar coses bàsiques de geografia de Praga per aquest joc)
#vampir

La missió: ens hem d'infiltrar al Monestir, on els Capadocis (un altre clan vampíric) tenen tota una sèrie d'instal·lacions secretes sota el Monestir, així tenen sang fresqueta constant i relativament bona protecció.

Allà hem de robar un fragment del Llibre de Nod.
Aquest fragment, li han robat a Ecaterina, la jefa del nostre clan Brujah.

Bé, això creiem. Si ens pillen ho negaran i serà una crisi diplomàtica de clans, i... no estem per guerres ara.

#vampir

Doncs mentre anem per aquesta masmorra sota el Monestir de Petřín descobrim que Garinol, el jefe, no està, i Wilhem per algun motiu està determinadíssim a no lluitar contra ell; així que per això ataquem aquesta nit.
El responsable de la seguretat sembla ser Mercurio, un flipat obsessionat amb la mort que creu que pot descobrir-ne els seus secrets i fins i tot recuperar vida mortal a un #vampir.

Això.... Ens interessa per motius que comencen per "A" i caben en "nezka".

Te gràcia que, quan li diem a Mercurio que no ens el creiem, per temptador que sigui, també sembla tirar-li la canya a Christof!

"Els cucs buidaran les teves celles nobles i galtes!"

Això sí que és un caça #vampir​s!

UUUH, Wilhem explica de què va el Llibre de Nod (perquè realment el fragment és una mica caca).

Doncs hi ha els "Antediluvians" (previs a Noé i l'arca?), que són 13 vampirs "originals" que van crear els clans.
Sembla que la seva tornada del torpor vampíric està anunciada, es diu Gehenna i és el "final de tot el que és".
Part d'aquesta tornada, és consumir la sang de tots els #vampir​s, així que això no interessa.
I Ecaterina (la sàvia jefa dels Brujah) ho vol evitar.

Pos vaja, sembla que Mercurio li ha fet quelcom al Golem.... Segur que és la següent missió.

De moment, sortint del Monestir hem de recuperar vitalitat i sang.

Qui t'ha vist Christof! Vaja un #vampir!

Wilhem ens explica que com a bons #vampir​s hem de tornar abans no surti el sol, i que encara passada la mort i com a #vampir, seguim matant bitxos dolents, així que tot bé, Christof! Segueixes sent dels bons!

Però... no el convenç això. A Christof només li agradava ser un soldat de Déu, fer la seva voluntat sacra; ara es planteja preguntes, com permet Déu que els homes es converteixin en dimonis? Com els treu la promesa de la salvació?
Wilhem, un bon #vampir, planteja: "i... si Déu permet que els nens innocents plorin als camps de batalla, per què hauria de tenir cura d'un assassí com tu?"

Christof és curtet i no s'ho havia plantejat mai. Li fa mal el cap de tant pensar.

Anezkaaaaaa!

Aquests ja no pretenen que ella està casada i en una relació exclusiva amb Déu, i que ell també ha promès dedicar-hi la seva vida d'una manera diferent.

S'espanta una mica per la pinta que fa, però vaja, que està viu Christof, Així que tot bé, no?

Potser tampoc és la més llesta de tota Bohèmia. Vampir, que és un #vampir!

Així que Christof li diu que és mort, que ja fue.
Però Anezka divagar pensant si Christof és un fantasma o no, doncs vaja, és de "ossos i sang" (la traducció "carn i ossos" no seria bona, que som #vampir​s).
I Christof.... Diu una pocasoltada:
"Anezka, carinyo, que la meva gana per tu és més ara que quan tenia sang calenta a les venes!"

Anezka, és clar, encara és creient, i diu que Déu ho arreglarà, que és igual que li hagi passat a Christof, tot estarà bé....

Uf.... Christof.... 🚩🚩 quanta ràbia contra la pobre Anezka que únicament està desubicada, intentant donar esperança amb l'únic món que coneix... El de Déu i la fé.

Es preocupa per la teva ànima i tu li bordes: "però dona, ets sorda? la meva causa ja està perduda!"- Mal =D.

Així que res, Anezka li retorna l'Amulet de San Judes Tadeu, patró de les causes perdudes, a Christof. Sembla que li ha fet bon servei a Anezka, i ara és hora que acompanyi el nostre #vampir.

Així tornem a Praga a la nit, on vendrem cosetes i tornarem a la Universitat, que és on el nostre clan #vampir​ic dels Brujah es reuneix, per informar de la missió.

Com a recompensa ens expliquen que la Jyhad està per venir, que els Tzimisce i els Tremere es barallaran entre ells, i els Brujah contra tots dos.

D'alguna manera ens aliem amb els Ventrue, que són els que van destruir la gloriosa ciutat de Cartago, queda clar que l'aliança és temporal O.ô

En fin, sembla que atacaran els Jueus. que estan essent protegits pel Golem de Praga, que Mercurio ha modificat d'alguna manera.

Així que... Com que hem promès protegir a tots els mortals, anem la nit següent al Barri Jueu, encara que no ens hi volen, a advertir-los i ajudar-los.

A saber si ja els estaran atacant els altres #vampir​s

Ara sí, apugem de nivell i... bona nit =D

Vingaaa, moment de seguir jugant #VampireTheMasquerade #redemption.
Si a algú li molesta que silenciï l'avís de contingut, l'etiqueta #vampir o el fil =D.

On estàvem?…

Doncs això, després de fer compres i guardar per més tard / vendre coses (gestionar inventari, vaja), ja podem anar a veure el Golem al Barri Nord de Praha.
Buscant la porta ens hem perdut i hem arribat al convent… Ai, ai, l'Anezka que no obre… #vampir

Uh, el Golem està despert, corromput, i ja ha fet malifetes. El rabí que el controlava és mort, el fill ens dóna una pista: les paraules "veritat" i "mort" es diferencien en una única lletra en hebreu, i la "vida" del Golem ve de la paraula "veritat" en un pergamí que te a la boca.
Així que… d'alguna manera hem d'arreglar aquesta lletra per destruir-lo? Ningú ens ha dit quina és la lletra, però vaja, a veure què passa.

Tampoc era per tant el Golem pels nostres #vampir​s!
Tot allò de la lletra en hebreu, podria haver sigut un puzzle interessant, però no, era força bruta.

En fi, li portem un pergamí que deixa anar al fill del rabí (Mendel), qui ens explica que el Golem no és un dimoni, que tota vida ve de déu i a déu tornarà, també els vampirs.

El nostre creuat Christof hi te diferències teològiques! Encara està en la fase d'auto-culpa i desgràcia.

Christof explica que déu ha abandonat la seva ànima i per això la seva fe flaqueja. La pregunta real, diu Mendel, és si serà Christof qui abadonarà déu per convertir-se en una bèstia.
Al final ens deixen el pergamí per fer el que vulguem amb ell, potser Golems per protecció pròpia!

Ai ai ai ai, que la mongeta Anezka ha vingut a veure a Unorna i il ha deixat una carta!

Es veu que també li ha explicat com funcionem els "Caïnites", i que la nostra ànima no està del tot perduda; així que viu per la nostra redempció l'Anezka, l'esperança en la no-vida, en ser un #vampir.

Havent tornat al monestir, Garinol, el cap, ens agraeix haver tractat amb la traïció de Mercurio, ens diu que no hi ha ressentiments vers els Brujah, i més aviat al contrari, li sap molt greu l'atac al barri jueu.
En agraïment parcial, ens deixa la seva deixebla: Serena (també és #vampir​a)
Que a partir d'ara farà part de la nostra party

AIIII quantes coses passen!
Serena ens explica que ho va passar molt malament quan Garinol la va convertir en #vampir​a, i que encara és una cosa que li pesa. També li ofereix a Christof qualsevol confort que pugui en el dol.
Christof diu que es reserva per Anezka, que encara hi te esperances, i Serena diu que és una humana molt afortunada.

Christof somnia que s'alimenta d'Anezka, i en despertar-se sobresaltat la va a buscar al convent, on ja no hi és(!) I en tornar, els nostres Sire Brujah diuen que no els estranya, que ja la coneixen i no els tenia por; que li havien dit que Cristof ja no estava al clan i tot i això els hi ha deixat una carta(!)

En aquesta carta Anezka sembla allunyar-se de la part més conservadora de la religió, i li professa amor immortal a Christof; sembla que no li te por a res i està disposada moltes coses perquè es retrobin!

Buah, Chistof s'enfada, Ecaterina es disculpa, es veu que estan desapareixent persones a Praga, i que per redimir-se amb nosaltres, anem de seguida a veure el Príncep Brandl, del clan Ventrue.

Sembla que no se li escapa res a aquest príncep, i sap d'on venen les desaparicions.
A canvi d'informació hem d'obtenir un reliquiari que conté el braç de Sant Jordi!
Hi ha una anella de terra sagrat envoltant la Catedral, així que no hi poden passar els #vampir​s.

Sembla que el Príncep no ha entès el concepte del món tri-dimensional.

Efectivament, per tota Praga hi ha uns túnels, custodiats per Josef, que ens confirma que podem entrar a la Catedral, però haurem de pagar el preu: sang d'un #vampir ancià "de cara bonica".

Bé, anem a la Universitat a buscar a Cosmas, a veure si és prou guapot… Però ja ens coneixem, no va així la cosa, Cosmas no hi és i és sang d'Ecaterina (tampoc tinc clar que Cosmas fos "vampir ancià").

Amb aquesta sang, Josef se la beu d'un calze i ens deixa passar.

Béee, hem aconseguit la reliquiari de Sant Jordi; només hem hagut de seguir molts túnels, matar molts Nosferatu i algun fantasma O.ô

Ara es veu que els mortals desapareguts són a Vienna, el clan Tremere ha anat creant un exercit de carrer, de guls. Haurà sigut això el destí d'Anezka?

Es veu que ara no només agafen mortals, sinó també #vampir​s! Barregen la "carn" de molts vampirs per crear gàrgoles diabòliques per lluitar contra els Tzimisce.

Tot fatalíssim. Ens donen permís per alliberar els caïnites, Christof aixeca la veu insolentment per demanar alliberar els mortals també, així que el príncep ens llença un conjur i diu "ea va, ja has pagat el preu, ara també pots alliberar els mortals"

Així que res, ara haurem d'anar a veure què passa, a pillar un tal Ardan.

Trobo molt a faltar la gestió d'inventari de Baldur's Gate 3 #BG3. A #vampir he hagut de sortir de la masmorra caminant, anar fins a Praga, trobar la forja per vendre armes, visitar la Unorna per vendre pocions i pergamins, anar a la Universitat a deixar coses que necessitarem en el futur… Una mica drames.

En fin, hem trobat una primera ronda de personers: una monja! Que en ser alliberada, dóna les gràcies i… aquí es queda? Fa estona que he anat a gestionar inventari, i aquí segueix!

Juhu! Nou #vampir a l'equip!

Ens hem trobat a Erik, del Clan Gangrel. Com que li hem salvat la vida (el convertien en Gàrgola quan hem entrat), segons la llei caïnita, ara ens ha d'acompanyar i protegir-nos fins que tingui la oportunitat de pagar el seu deute.

JOJOJO, sembla que el nostre Christof ja ha fet paus amb ser un #vampir, del Clan Brujah. Això sí, no oblida a Anezka!

Ardan descriu totes les "virtuts" físiques d'Anezka, sembla que se n'ha encantat com en Christof, i l'ha fet vampir!

Doncs no! No ha pogut convertir a Anezka en #vampir! Es veu que el seu Sire no li permet tenir més vampirs, i això de "si no és meva, no és de ningú", envia a Anezka amb els Tzimisce, que directament la matarien.

Ah, he oblidat comentar que Ardan diu que Anezka ve a veure'l voluntàriament! A fer moltes preguntes, i li parla de Christof!

Ai ai, Anezka, on t'has fotut!

Ai ai ai, que no, que Anezka ni és #vampir ni és morta, no només ha sobreviscut als Tzimisce, sinó que ha tornat i li agraeix a Ardan que l'hagi enviat.

Perquè sembla que li han parlat de la Golconda, la creença que un #vampir es pot curar, que pot deixar de ser fill de Caín.
Tot i que es creu que és una llegenda, hi ha un expert: Etrius, el gran mestre Tremere; es troba a… Viena, així que Anezka li demana a Ardan que la enviï cap allà amb la Caravana d'esclaus.

D'això ja fa 3 dies, així que… a saber.

Doncs ha durat més la conversa amb Ardan que convertir en pols aquest #vampir.

Ara anem a tope cap a la Universitat a veure a Ecaterina, i estem determinadíssims d'anar a Viena a salvar a Anezka.

Alguna cosa em diu que no cal que Christof salvi a Anezka.

Doncs a Ecaterina no li agrada gens la idea de que marxem de seguida cap a Viena.
Diu que clarament és una trampa, que Ardan era un #vampir mentider i manipulador. Protestem dient que Anezka morirà i ella ens contesta: "molts van morir en les guerres dels ancians, i molts més moriran quan arribi Gehenna. Però molts menys moriran si esperem, i no caiem en els enganys dels Tremere"

Uffff, doncs Ecaterina sembla que no n'és fan dels mortals d'aquests temps. A Cartago sí que considera que els mortals eren dignes de ser companys dels #vampir​s, però ara diu que els Inconnu han domesticat als mortals, les seves facultats han estat limitades per Mags, i la saviesa ha sigut tacada per dimonis; al igual que la poca noblesa que queda, és tacada per líders i monjos corruptes.

Després de molt negar-s'hi Ecaterina, i nosaltres molt insistir-hi, finalment Ecaterina accedeix a deixar-nos anar a Viena, al que clarament és una trampa.
Però diu que hem d'anar sols, perquè únicament un #vampir Makavià ens seguiria (diuen que estan bojos).

I oh Wilhem, fill de Malkav, ens vol acompanyar, així que l'equip segueix unit (Erik segueix a Christof, però Serena? no havia de ser fidel a Ecaterina?)

Eiii, així que en #vampir la mascarada, es compleix el tòpic que els licantrops i els vampirs són enemics mortals.
Però bé, el clan d'Erik, els Gangrel, n'ha fet les paus i ens deixaran viatjar sense problema.

Aquí ho deixem, a la porta Est de Praga, a punt de partir a Viena.

I els nostres #vampir​s diuen: adéu Praha, hola, Vienna.

Super pràctic que només entrar hi ha una església desacrada que podem fer servir com a base vampírica!

Molt fan d'Orvus, el nostre nou botiguer per pocions, encanteris i pergamins.

Encara que tothom ho dubtava, no és pas un #vampir, és un Mag de l'ordre d'Hermes, i col·labora amb els Tremere.

Bueh, Viena és diferent a Praga! Entrem a la taverna, i el primer que ens trobem és un home que sembla borratxo, però probablement que que passa és que li falta sang; te tres vampiresses al costat.

Parlant amb una d'elles, ens conviden a una festa, allà és on hem d'anar.

Es muntarà una bona a casa del compte Orsi?
Probablement.

El comentari d'Erik fa pensar que caldria calar-hi foc a la casa! Tota la gentusa a dintre…

Entrem i fem el paperet abans. Tot entrar ens trobem amb les tres #vampir​esses que ens han donat la invitació.

CLAR QUE SÍ, l'Orsi aquest és un #vampir Ventrue.
És el Sire de les tres que havíem trobat abans, sembla que dues d'elles els va tallar l'esclavista que les tenia quan eren mortals, i Orsi les va convertir i va castigar l'esclavista d'alguna manera.

Ara, aquest no s'amaga i diu que contentament ven esclaus als Tremere i als Tzimisce, després que d'on venen les fortunes, amic.

Després de proposar-nos que ens alimentem de la gent que penja com botifarres, ens diu que els Tremere tenen els esclaus a "Die Haus De Hexe" (en alemany correcte, i d'ara en endavant si us plau: "das Haus der Hexen"), i no tenim cap esperança de recuperar-los si no és amb algun tipus de tracte.

Doncs ara es veu que el Duc, qui dona favors a Orsi, vol que es neutralitzi Luther Black, un monjo #vampir, aparentment l'últim del clan Lasombra.
Que dorm a sobre d'una creu de plata i es manté dintre una anella de terra sagrat.
No el podem destruir a Luther Black aparentment, així que ens dóna unes cadenes (que ha fet ell mateix??? sap forja aquest?) que ens serviran per neutralitzar-lo.

Detallet: aquest que penja és el de la taverna, qui estava amb les tres vampiresses. Doncs li fa nyam , i després es queixa perquè li agrada només la sang noble

Aquí Kazi, la única que pot parlar de les tres vampiresses, es mostra sorpresa que Christof no és mort, i que el fet que sigui un ésser immortal "a prop de la mort", bàsicament els sembla super atractiu a Zil i Teta, que no poden parlar (no tenen llengua).

I a vegades hi ha aquestes coses en #vampir, que potser és per les limitacions del joc i de la història, però se senten totalment aleatòries.
Perquè a #BaldursGate3 passava que te tiraves la canya amb altres personatges constantment, però no se sentia tan violent, potser és perquè de tant en tant també hi havia els desentesos entre personatges.
Potser senzillament és que tot és molt heternormatiu en aquest joc, mentre a #BG3 hi havia una mica d'utopia

Seguim, ara el nostre equip #vampir està a punt d'entrar per una entrada secreta a la torre del rellotge.

Està guapa la torre!

En entrar surt el sol per algun motiu; ai ai. Que cendra som…

Aquí estem, en ple dia com a #vampir​s. Com que l'algorisme dels camins en aquest joc és regular, hem d'anar movent cada personatge un a un, si no, ens cremem i morim rapidíssim amb el sol.

A vegades s'acaben així les batalles, recarregant sang dels enemics (en aquest cas, un goul Lasombra).
Les habilitats gasten força sang (funciona com el manà), però aquests gouls són relativament forts, així que calen les forces de #vampir.

El trobem a Luther Black, el #vampir monjo dels Lasombra.
Una altra discussió teològica: Luther vol morir, però no pot a les seves pròpies mans, perquè això li denegaria l'entrada al cel. Pensa que encara la podria tenir, tot i ser un vampir.

Christof veu el que li passa, que no és que sigui la voluntat de deu que mori, sinó que no pot amb la no-vida.

Després de molt debatre, finalment accedim a matar-lo, i portar a les nostres esquenes els seus pecats.

Christof el redemptor!

Doncs estem a punt, aquest vitrall representa la maledicció de deu a Caín, i està just a sobre de Luther Black, que està lligat amb les cadenes d'Orsi; així no es pot escapar quan li arribi la llum del sol.

Ara obrim l'altell, i només mor Luther Black. Missió aconseguida. Ara a veure què passa amb Orsi, ens hauria de donar més informació o alguna cosa.

Doncs sí, aquest #vampir Ventrue no era de fiar, Orsi ens ha traït. Cómo no. per quedar bé amb el Duc ell mateix, per "haver matat a Luther Black".

Ara ens vendran com a esclaus, demanem informació d'Anezka, si està bé, però Orsi ens intenta donar una lliçó de com sobreviure al món.
Fem una amenaça que m'ha agradat: "Si Anezka ha pres mal, us destruiré de la manera més dolorosa possible. Encara que trigui mil anys!"

Doncs Serena diu que te un plan, necessita sang nostra, per tenir tota la seva força.

Llença un conjuri, i un cos sense cap, es posa de peu, comença a caminar, i s'atura davant d'una palanca, activant-la.

Ara som #vampir​s lliures! Bé, quasi. Estem a la base teutònica. Haurem d'acabar d'escapar d'alguna manera… Això potser un altre dia!

Escapant de la base Teutònica, ens hem trobat amb poca cosa interessant, fins ara!

Està força interessant aquest altar i mural, i semblava força protegit. Calia identificar l'objecte que estava a sobre de l'altar, és l'espassa Ainkurn.

Tenint en compte que som a la base teutònica, i al mural les creus de fons, i el tipus de vestimenta, podria ser que el mural representés "creuats lluitant contra musulmans".

Havent-la identificat, resulta que és un super ítem, tot i que potser és una discrepància que al mural hi hagi un creuat, i l'espassa sigui exclusivament per no-humans. Per sort en Christof és #vampir :-).

Som-hi!

Bueh, hem escapat com bons #vampir​s i ara tornem a ser a Viena. Ara cal portar l'amulet Tremere que hem trobat, i després segurament a Haus der Hexen!

Tornem a ser a l'Ordre d'Hermes, parlant amb Orvus, ens diu que els Mags a Haus der Hexen eren de l'ordre, però ara estan amb els #vampir​s Tremere i no poden, igual que nosaltres tampoc, entrar-hi.
Per entrar-hi cal l'Amulet d'Etrius, que hem trobat a la Base Teutònica, però no només l'amulet, sinó que ha de tenir algun tipus d'encanteri.
Com sempre, Orvus ens fa un cop de mà i fa l'encanteri, si li fem un favor: li hem de portar el Diari d'Etrius.

L'Ordre d'Hermes vol "netejar-se de la taca" dels Tremere, i han d'aprendre més sobre la recessió de la màgia al món, amb el canvi de mil·lenni; diuen que la màgia està desapareixent i que els Tremere han descobert alguns secrets, però no els comparteixen.

Doncs aquí som, el Castell: Haus der Hexen; a veure quins secrets #vampir​ics ens esperen!

Només entrar el nostre #vampir creuat Christof comença a cridar "què heu fet amb Anezka" i… clar, ens ataquen uns Tremere que no saben com hem aconseguit entrar.
Sembla que en aquesta sala hi ha un mecanisme que protegeix la Porta Arcana, i haurem d'anar seguint cadascuna de les 3 portes per buscar llosetes o quelcom similar.

Bueh, la primera porta és "La guarida Tremere de les Gàrgoles" i… sí que hi ha gàrgoles!
L'Erik les odia, recordem que gairebé el converteixen en una Gàrgola, que les fan a partir de parts de #vampir, així l'hem conegut!

Christof torna a demanar per Anezka de seguida que es troba amb algú capaç d'enraonar.
En aquest cas és Virstania, una #vampir​essa que no només està protegint la Peça arcana d'aquesta secció, sinó aparentment fent algun tipus de ritual que hem interromput.

La matem perquè no ens dona informació i ens comença a atacar, i tornem a l'inici amb les 3 portes.

Aquesta secció, el Laboratori Tremere, és més aviat monòtona. Molt entrar i matar de sala en sala.
Hi ha #vampir​s rasos i alguns Lord Tremere, que són relativament forts, però res de l'altre món.
Després de barallar-nos-hi una mica arribem al final de la secció.

La última part per poder obrir la Porta Arcana a Haus der Hexen: la biblioteca Tremere.

D'entrada ens trobem amb un #vampir Tremere, i Christof també pregunta per Anezka directament; no saben de què parlen i busquen gresca (estem interrompent les seves investigacions, és clar).

Doncs tres #vampir​s Tremere Lord són força difícils… més que algun enemic principal fins ara >,<

Ara ja tenim totes les peces! I per tant ja podem passar per la Porta Arcana!

Doncs aquí apareix Etrius, un #vampir Tremere d'alt nivell, que està enfadat perquè te coses més importants què fer, en la guerra contra els Tzimisce, i nosaltres no parem de preguntar per la tal Anezka.

Com que Erik, el Gangrel, ja havia passat per una bona part del procés, decideix que som molt molestos, i l'acaba de convertir en Gàrgola; ara ens hi hem de pegar.

Doncs ara Etrius ens burxa, dient que hem matat a Erik, el #vampir Gangrel, que així és com tractem els nostres aliats.

Després d'una batalla força dura, Etrius se les pira just abans no el matem, però sí que ens diu una cosa: que els Tremere no són els enemics, que la caravana d'Octubre on venia l'Anezka no va arribar mai a Vienna, i que mentre nosaltres l'entretenim, els Tremere estan lluitant contra els Tzimisce(!)

Doncs abans de marxar venem cosetes, comprem cosetes, parlem am Orvus a l'Ordre d'Hermes, i ens agraeix pel diari d'Etrius amb un encanteri que se suposa que ens ha de protegir del foc (hagués estat súper útil abans, que tenia unes pluges de foc…).

Ara, amb l'equip reduït de només 3 #vampir​s, estem mirant la porta a Praga, ja hi tornarem un altre dia.